Anem per la vida fustigant-nos amb pensaments que en moltes ocasions ens impedeixen avançar. Ja sabeu que es tracten d’aquestes creences que ens “vam creure” i que conviuen amb nosaltres. Algunes d’aquestes creences universals que en alguns casos ens fan molt mal són aquestes que cal ser perfecte o la que cal ser fort, i per tant quan alguna cosa ens surt no gaire del nostre gust, tendim a maltractar-ia dir-nos això de “hauria de fer” o “no hauria d’haver fet això”. Hem de ser més curosos, o millor dit, perdó, perdó! podríem ser més curosos. I és que aquests pensaments del “he de” es converteixen en impediments per canviar algun comportament o un hàbit indesitjable, simplement perquè ens deixa residus d’emocions o sentiments desagradables si no aconsegueixo canviar-lo.
No podem viure amb aquest pensament remugant que ens diu el que he de fer contínuament. Potser és bo, deixar-se portar i canviar el que hem de fer de manera que podem fer. Des d’aquesta nova perspectiva se’ns obre un ventall de possibilitats més ampli sense que hi hagi implícit l’obligació. El “podríem” ens diu que ho podem fer sense fustigar-se per si no surt el resultat que volem. És aquest assaig error al qual no estem acostumats. Sens dubte és l’única manera de poder produir un canvi. On sóc ?, Què és el que sento i què és el que penso ?. Aquests són els primers passos i a partir d’aquí i oblidant-se del que sempre has fet en ocasions semblants, posa’t a fer una anàlisi objectiva i realista de possibilitats que poden portar al canvi. Al cap ia la fi el “jo puc” et donarà la capacitat per realitzar alguna cosa, et guiarà a l’acció, et farà lliure … i en canvi, el deure et paralitzarà en ser aquesta obligació que ens empresona.
A l’inrevés, també passa. Quantes vegades ens trobem amb coses que no fem, no perquè no puguem, sinó perquè creiem que no hem de? Els conceptes del bé i del mal els tenim molt arrelats en nosaltres mateixos, vénen en molts casos d’aquest jo pare, de què parla l’anàlisi transaccional, en què elements culturals, pautes socials, morals i religioses i les regles de convivència que hem mamat en la infància, les acatem i les acceptem com a pròpies, sense discussió, sense portar-lo al pensament i raonament lògic i sense experimentar-ho. Són aquests “no he de fer …” “no he de pensar …” o “no he de sentir …”.
Estareu amb mi que aquest canvi de pensament depèn de nosaltres … Ens posem? …
Us passo un vídeo d’aquests on l’es pot s’imposa al es deu!
Us desitjo un feliç dia! Ens veiem a facebook, Twitter o a Linkedin…!!! I si voleu likear, retweetear i sharear, no el dubteu…! jo agraït!
