M’avorreixen aquests “gurus” que viuen del “si vols pots!”. Aquesta falsa autoajuda que alguns “professionals” abusen i es fan servir fins i tot quan les persones, clients, estan amb una salut deteriorada. La psicologia i especialment aquest coaching, tan deïficat per ser “superfashion”, ha de ser una altra cosa. Digues a un depressiu que “si vol, pot!” I el mínim que et pot dir és que et vagis a fer punyetes.
Aquestes frases es diuen des de la NO empatia cap al client i així van les modes de les pseudoterapias. “No hi ha res que no puguis resoldre”. En el fons és no hi ha res com dir el que vols sentir i pim pam pum. El canvi segurament està en aquesta ajuda per facilitar-te un canvi d’actitud que no es fa de la nit al dia i que necessita d’un acompanyament sincer i des de l’empatia cap al que està patint l’altre i tractant i dialogant des de l’escolta i no des la “frase” que tot i ser bonica i tenint el seu sentit en algun context no l’ajuda al client. Definitivament, m’avorreixo aquest estil del “Jo puc vèncer la por, jo puc conquerir la meva felicitat”, “La vida em donarà recompenses si més no ho esperi”, “Aprenent a acceptar els canvis sense combatre’ls aconsegueixo la pau” … Apa! Bon dia tingueu !!!!
¡Os deseo un feliz día! ¡Nos vemos en facebook, Twitter o en Linkedin…!!! Y si queréis likear, retweetear y sharear, ¡no lo dudéis…! ¡yo agradecido!
