La vida és alegria i és dolor. No l’hauríem d’oblidar! Sens dubte a ningú se li escapa que viure l’alegria és molt plaent i fa que la vida tingui sentit i el desig de viure-la amb força. Viure l’alegria significa saber compartir amb els altres perquè sinó aquesta emoció es queda a mig camí i viure el dolor també necessita d’alguna cosa, que és l’acompanyament sincer dels que tens al costat. Ai! Penso que no ho fem molt bé tot això i així ens va. Riure amb els que estimem, gaudir de les petites o grans alegries és tan important com acompanyar-nos en les preocupacions o patiments que ens produeix aquesta tristesa tan oblidada.
Deia l’amic Joan Garriga, psicòleg humanista, que “tots volem travessar les portes del guanyar, les de que tot ens vagi bé, les que confirmen les nostres suposicions. Però la vida és una gran dansa, d’acció i retracció, d’alegria i llàgrimes. Hem d’aprendre a deixar anar, a deixar anar, ja que en la vida tenim pèrdues molt poderoses, i saber perdre ens dóna una dimensió més real dels fets i menys egoista “. Quanta raó!, i és que no ens adonem que tenim l’absurda creença superficial en la nostra cultura que ser feliç significa tenir i fer, i viure des del èxtasi. Sens dubte, no ens han educat a saber acollir les coses o fets dolorosos des del sofriment i hauríem de saber donar-los el seu lloc i el seu temps
Hem d’intentar veure la vida com un regal i aprofitar cada segon, cada petit detall. Viure la vida amb intensitat és saber gaudir del present, que és l’únic moment que existeix i buscar aquesta felicitat tan anhelada des de dins en lloc de buscar-la fora, sense oblidar-se que en el trànsit cal deixar lloc a espais on ens toca viure el sofriment . I adonar-se que fins en els dies més negres sempre es pot veure una mica de llum.
Us proposaria i em proposo, un exercici senzill que en ocasions transmeto en les meves formacions, i que últimament, per circumstàncies personals, m’ho estic aplicant més sovint. Es tracta que abans d’anar-te’n al llit, agafis un paper i detallis totes les coses bones que t’han passat en aquest dia. Des de observar que va sortir el sol de bon matí, o simplement haver dit t’estimo a la persona que estimes … però també afegeix alguna cosa que potser no t’agradi i són les coses que no t’han omplert i que t’han provocat preocupació i planteja’t si pots fer alguna cosa per solucionar-ho i aquí entraria per exemple el gran oblidat, que és el demanar perdó.
Ah! I recorda que hi ha coses que no pots canviar, que són impossibles de canviar … com la mort d’algú. Aquí només cal acceptació i adaptació sense oblidar-se de viure el duel corresponent amb els que t’acompanyen.
