Per motivar als altres ha d’estar motivat un mateix i ha de creure en el que es fa, i és que és molt diferent elogiar que adular. El primer reconeix des del cor el que fas amb arguments i el missatge és creïble en tot moment, i el segon et llança un afalac en forma de ‘tu pots amb tot! des de la seva egoisme més pur simplement per quedar bé amb tu i en el fons treure un profit, i tu penses allò de “això s’ho dius a tots i totes!
“Dos homes es van presentar davant del jutge de la localitat.
-Señoría -va dir el primer-, vinc a demanar a aquest individu perquè ha venut tota la llenya que ha tallat i no vol donar-me la meva part.
-Si ell ha tallat la llenya, què és el que tu has fet? -va interrogar el magistrat.
-Jo ho he estimulat donant-li crits d’alè i ànim constantment, això ha provocat que tallés més llenya de l’habitual i que li paguessin una quantitat superior a la que normalment rep.
El jutge es va quedar pensant uns instants.
-El que reclama aquest home és just -sentenció.-Llenyataire, dóna’m la bossa amb els diners que has rebut i lliurarem la part que li correspon a aquest home. El jutge va agafar la bossa del compungit llenyataire i la va agitar davant la cara de l’home fins que van sonar les monedes dins.
-Aquest és el teu pagament: ja tens el so dels diners. ”
¡Os deseo un feliz día! ¡Nos vemos en facebook, Twitter o en Linkedin…!!! Y si queréis likear, retweetear y sharear, ¡no lo dudéis…! ¡yo agradecido!
